dimarts, 29 de desembre del 2009

Any nou!

El dia d'any nou, la meua experiència durant aquests 15 anys. Els primers 7 anys, no menrecordo de res, a partir dels 7, ja començo a enrecondar-me de que anavem tots a la meva villa, ma mare, mon pare, mon germà i amics. Anavem i els 3 dies d'abans d'any nou, ho preparavem tot per a que estiguera llest per al dia d'any nou, per a que només arribar, ens posàrem a fer la festa.
Sempre feiem el típic joc dels escacs o del bingo, la partideta de cartes, les barralles de xiques contra xics, (que per cert, les xiques sempre en guanyavem), etc.
A més a més, a l'hora de sopar, sempre estavem els mateixos, els més petits, ens col·locavem a una tauleta a part i els grans es col·locaven a la taula del costat de la xemeneia, no eren llests ni res... El cas es que després de sopar, apartavem les taules i ens ficavem a fer "la discoteca", posavem la música al màxim i com teniem una bola de discoteca, amb piles de llum, feiem llums cap a la bola de discoteca i les llums es dispersaven per totes les parts, a les 12 menys quart, ens preparavem el raïm i ens col·locavem amb cadires prop de la televisió per a vore per la primera, les campanades i després, al acabar, tiravem el cotilló al foc de la xemeneia.
Enguany, serà un any diferent, nous amics, nous moments a recordar.
Espero que passeu un bon any nou!
Andrea Clausell Martí.

dilluns, 28 de desembre del 2009

Andrea Clausell Martí

He tornat a canviar l'estil del blog, ja que aquest, m'agradava més.

diumenge, 27 de desembre del 2009

Bon Nadal!

Bon Nadal classe!
Doncs, aquest cap de setmana a sigut meravellòs, sobretot perquè no hem fet gens de deures... (lalala). Hem estat des el dimecres, que van anar a classe uns quants, jo no hi vaig anar, més que res, perquè tenia altres coses a fer, llavors per a mi les vacances de Nadal, van començar un poc abans. El dijous, va fer un dia un tant roïn, llavors no hi vaig sortir gaire, però el divendres, si que en vaig sortir i no vaig anar en tot el dia a casa, només a dormir i quan ja era prou de nit.
Em van renyir un poc, però de seguida se lis va passar tot a mon pare i a ma mare.
Va ser un divendres, un tant extrany, perquè no li va passar res dolent a ningú. En canvi, el dissabte, pe'l matí, el sòl estaba prou mullat i un amic meu, en la moto s'hi va esbarar i va caure al terra. Només té unes esgarrades en les cames i la xaqueta la a tinguda que tirar perquè se li va esgarrar tota. Per la nit tot be, vam estar la gent junta a diversos llocs de Castelló, i hui diumenge, res tret de lo normal, dinar en la familia i sortir pe'l vespre un ratet.

Andrea Clausell Martí

dijous, 10 de desembre del 2009

La música

La música és un art, i com a tal, és el fruit d'una intuïció creativa, que es manifesta en el temps i l'emoció.

En general, la música és la successió de sons eixits generalment d'instruments, sons dirigits per un compositor o un instrumentista d'acord a un ritme els quals es produeixen conscientment amb el propòsit de ser agradables, commovedors, o fins i tot detestables segons els gustos musicals de l'oient. Es pot parlar també de música tot i que els sons siguin produïts per la naturalesa.

Com a branca d'estudi de les humanitats, la música és una disciplina que estudia els principis de l'harmonia i les propietats, dependències i relacions dels tons entre ells mateixos, i alhora és l'art de combinar aquests tons i sons d'una manera plàcida i agradable a l'oïda. Es pot dir també que la música és un llenguatge universal amb el què l'emissor pot transmetre determinants fets i sentiments mitjançant una seqüència de tons.

Break Dance

Es un estil de ball del carrer, es un tipus de ball molt sacrificat, et passes el dia fent acrobàcies, està molt bé, jo volia aprendre'n però tenies que estar cada dia fent molt d'exercici i no tenia temps per a fer les meves tasques. La majoria d'aquest ball, no s'estudia, s'hi aprèn al carrer, ja que es una dansa urbana, s'aprèn mirant a la gent del carrer com balla. El Break Dance, a part de ser un tipus de dansa molt sacrificada, tens que estar ben en forma. El Break Dance, es originari de Brasil.
Hui en dia, el Break Dance es una dansa reconeguda, però des fa alguna anys, no era reconeguda, es sabia que es practicava però ningú la prenia com a dansa escolar, la prenia com a dansa de carrer, de manifestacions i de mala gent. Ho veien com una dansa per a les persones que no s'agradaven, per a les persones que volien destacar i també per als que volen ser persones "úniques", sense problemes.
El Break Dance, a voltes es pot confondre en el rock acrobàtic, però el rock acrobàtic es molt més sacrificat que el break dance.


dimecres, 9 de desembre del 2009

Les notes.

Com encara no hauran sortit les notes, encara hi ha temps, però cada volta queda menys temps per a estudiar i que els tutors donen les notes als alumnes, tots estem realment intrigats, al menys jo, per saber quina nota hauré tret, si en tinc alguna suspesa, o si tinc baixes notes...
Espero que no me n'haja caigut cap i si en tot cas, me n'haguera caigut alguna, mon pare i ma mare em matarien...
Sort per a tots els companys i companyes, Sebastià, fica'ns una bona nota!
Que nosaltres treballem els blocs i fiquem coses entretingudes!
Almenys un 8 ens el mereixem... Eh o no? El dia que anem als ordinadors, tal volta, dic la idea en baixet de demanar-te que ens puges la nota...

Addiccions

Per què les persones ens fem addictes a certes coses?
La majoria de persones no tenen resposta, segons moltes enquestes que he mirat per Internet, les persones diuen que són addictes al que siga per l'influencia dels que els rodegen, a mi em pareix una animalada això, perquè tu et fas addicte a alguna cosa perquè vols, no perquè t'obliguen, perquè si t'obligaren a algo, llavors ja saps que no tens uns bons amics...
Però la qüestió no es pot contestar, perquè cadascú pensa coses diferents, jo penso que som addictes perquè volem, però hi han persones que no volen que els tiren la bronca i lis enganxen el mort a un altre, això es de ser poc responsables i de voler ser qui no son, el que tindria que fer eixa persona, es afrontar els seus problemes i si es perquè va en males companyies, deuria apartar-se d'eixes companyies, però jo no soc qui per a elegir per un altre, així que cadascú, es lliure de fer el que vulga.
Andrea Clausell Martí.

Kite-surf

El kite-surf és l'esport que més m'agrada, es com surf, però amb un paracaigudes, és una passada, tots els trucs que es trauen i tot el que es pot fer, es al·lucinant, és un esport de risc, molta gent, practica aquest esport mentre fa molt de vent inclús quan plou, llavors molta gent a mort a causa de llamps o fortes ventades que arrosseguen el paracaigudes a llocs amb molta altura i es trenquen els paracaigudes i finalment cauen en picat.
En canvi la meua experiència, que puc dir, va ser lo millor de lo millor!. Vaig anar a la platja de Gola, a Santa Pola (Alacant), el dia era perfecte, ni fred ni calor, feia un poc de vent, però perfecte per a alçar el paracaigudes, em vaig posar el vestit de neoprè i em vaig col·locar la taula de surf. Se'm va passar el dia volant, al dia següent, tenia moltíssimes agulletes, però l'experiència, havia pagat la pena.
Informeu-vos, segur que us agradarà!
Andrea Clausell Martí.


El meu pont; Andrea Clausell.

El meu pont fou un tant estrany, va començar el divendres, que vaig anar amb la colla i vam estar donant voltes per Castelló i finalment al garito. El dissabte, vaig anar a casa d'una amiga, i vam veure la peli del "Rei León 3"; ens vam riure molt, el que més se'ns va quedar fou la frase de: "mira mas allá de lo que ves", (mira mah alláh de lo que veh, es pronuncia d'eixa manera), va ser molt bo!. Després de veure la peli ens vam arreglar per a quedar en uns amics i per la nit ens anàrem a Kal-Kat que era l'aniversari. El diumenge, arribarem a casa sobre les 6 de la matinada i perquè demanarem un taxi, que sinó, no arribem. va ser lo millor de lo millor!
El diumenge no va destacar molt, i el dilluns i el dimarts tampoc, però van estar bé.
M'alegro de que hi haguera un pont, al menys vaig descansar de tants exàmens.
Andrea Clausell Martí.

El Nadal

Comença el 25 de Desembre, un dia en el que ens donen un regal per l'anomenat "Pare Noel". Normalment el Nadal finalitza el 7 o el 8 de Gener, després del dia dels Reixos.
Les vacances de Nadal son temporades en les que la familia es reuneix, i estan tots junts per passar les festes i descansar dels agobios i del treball.
Les families, normalment, solen viatjar als pobles, on resideix la familia i també, solen anar a esquiar, etc. Que amb el temps d'hivern, es força apetetible.
A mi m'agrada el Nadal, no perquè em donen regals, que a mi que em regalen coses, em dona igual, perquè em se la veritat d'aquesta festa. A mi m'agrada el Nadal, perquè tots som millors persones, al menys, això s'intenta. Tots en som més amables. Ningú sap el perquè, però jo crec que es perquè de dins nostre, segons el que ens inculquen els pares, algo ens diu, que em de ajudar els demés.
La gent del tercer món, no rep quasi regals, però jo sempre lis mano una capsa de torró blanet, per a que si no tenen dents, que el puguen xuclar.
Espero que tots passeu un bon Nadal!
Andrea Clausell Martí.