diumenge, 21 de març del 2010

PRIMAVERA

La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades, la transició entre l'hivern i l'estiu. El terme "primavera" prové de primera (primer) i vora (verdor) és el clima més càlid i floreixen les flors. Astronòmicament, aquesta estació comença amb l'equinocci de primavera (entre el 20 i el 21 de març en l'hemisferi nord, i entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi sud), i acaba amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi nord i el 21 de desembre en l'hemisferi sud). No obstant, a vegades és considerada com els mesos sencers de març, abril i maig en l'hemisferi nord i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi sud.

Les característiques de la primavera són:
Hi ha un augment progressiu de la temperatura. És el temps del desgel i de les precipitacions moderades, si bé depèn molt del clima de la regió. Poden desencadenar-se fortes tempestes i vents.

És l'estació del renaixement, on brotin de nou les plantes caducifolis. Molts animals comencen a aparellar-se en aquesta època. Per la floració de les plantes, és un temps d'al · lèrgia per a algunes persones. El temps pot ser força canviant.

Gelosia, amor o possesió?

La gelosia, molta gent diu que és el sentiment que es sent quan hi existeix la possibilitat de perdre la possessió que es té o es considera que es deu de posseir (amor, poder, etc.).
En l'àmbit sentimental, es creu que la gelosia es la possibilitat de perdre a la persona amada, es creu que la persona amada se'n pot anar en un altra persona. Llavors es té cels i pots arribar a perdre la persona amada per un atac de cèls.
Quan es mostra en la seva forma aguda, l'origen de la gelosia s'ha de buscar en situacions neuròtiques. Es a dir, hi ha persones que manifesten la seva gelosia només quan estan ebris, és a dir quan el seu control voluntari, el seu raciocini, ha disminuït.
Podem pensar per tant, que quan ens mostrem gelosos experimentem sensacions inherents a la nostra condició d'éssers humans i, alhora, manifestem un comportament adquirit i heretat de la nostra cultura i del modes de vida.
La gelosia, en contra del que podria semblar i del que suggereixen algunes lletres de cançons, arguments literaris o guions de pel·lícules, no sempre són conseqüència d'un gran amor, ni indiquen quant es vol, es necessita o es desitja a l'altra persona.