Es un llibre, que es tracta d'una noia que creuen que esta boja, llavors l'envien a la clínica Ribera Verda.
A la clínica Ribera Verda, va arribar un nou treballador, que acabava d'estudiar la carrera de psicòleg. Llavors, li van donar el cas de Laura Novo, la noia que estava "boja". El doctor Moldes (Victor Moldes), va anar a la cel·la on estava ingressada Laura Novo. Les primeres sesions, el doctor, es posava al costat de la porta, segut en una cadira, a llegir un llibre, així, dia rere dia, el doctor, no notava ningún canvi. Un dia, anava a donar-se per vençut però Laura, va vore quie li prestava atenció i que deixava d'escriure el seu nom repetidament i l'obserbava, finalment, Laura arrimava la cadira, per a llegir amb ell. Un dia, el doctor va anar i Laura, ja estava seguda a la cadira esperant-lo, el doctor va entrar i se'n va sortir. Va deixar la porta oberta per a que Laura li seguira, Laura li va seguir i van anar a un banquet que estava cobert per una mena de caseta, feta d'enredaderes, etc. Al final, es van agafar molta confiança i un dia, van anar a altres pobles d'alrededor de la clínica, per a llegir llibres. Desprès van anar a dinar a un restaurant i quan li van traure el menjar a Laura, ella es va desmayar. Al final, Laura Novo, li va contar la història al doctor i es creia que Laura estava boja. Va anar a vore si la història que contava Laura era de veres, llavors, va anar a la Casa Gran i més tard al lloc on estava la Gran Bèstia, es va asomar al pou i se li caiguè el penjoll que li va regalar Laura el dia que van anar amb el cotxe a un poble que estava alrededor de la clínica. Al vore que Laura li deia la veritat, va anar amb el seu cotxe a la clínica, però hi havia un embús, llavors, va arribar més tard del que es pensava. Al arribar, el director de la clínica li buscava per a dirli que a Laura Novo, li havien ajudat a anar-se'n de la cel·la. Quan el doctor Moldes va arribar a la cel·la, va vore tota la porta esgarrada i el penjoll que li havia regalat Laura, damunt de la tauleta de nit.
FI!
dijous, 21 de gener del 2010
dimecres, 6 de gener del 2010
ELS AROMES
Cada persona, té un aroma diferent, cadascú té uns gustos, llavors es posa un perfum o un altre, un perfum és diferent a una colònia, té una fragància completament diferent, un perfum té una textura més complexa i un aroma un tant més fort i la colònia té una textura més senzilla i un aroma més suau, una colònia, sempre sol ser més utilitzada per la gent jove, ja que té una fragància normalment afruïtada i amb una dolçor característica de les colònies. Els perfums, son d'un aroma més fort i normalment solen ser utilitzats per les persones adultes.
Jo afavorisc a les colònies perquè m’agraden molt més que els perfums. Els perfums, son massa fortos per al meu gust. M’agraden molt més les colònies amb eixe aroma afruïtat i dolç.
Per a fer una colònia es sol colocar la fragancia i es destil•la, els perfums, no fa falta tant de temps per a destil•lar-los, però el aroma, perdura molt més de temps en un perfum que en una colònia.
Jo afavorisc a les colònies perquè m’agraden molt més que els perfums. Els perfums, son massa fortos per al meu gust. M’agraden molt més les colònies amb eixe aroma afruïtat i dolç.
Per a fer una colònia es sol colocar la fragancia i es destil•la, els perfums, no fa falta tant de temps per a destil•lar-los, però el aroma, perdura molt més de temps en un perfum que en una colònia.
LA COMPRA COMPULSIVA
És una enfermetat?
Hi ha voltes que la gent compra quantitats exessives de roba, que realment no necessita, només la compra pel simple plaer d'obtindre una peça que no en tenia, per obtindre un objecte que en un principi no tenia en ment, però veu l'objecte i "s'enamora" d'ell.
Segons molta gent, la compra compulsiva és una enfermetat, perquè tens que anar al psicòleg per a que et lleves eixa "malaltia". La gent es pensa que es una bogería el ser comprador/ora compulsiu/iva, ja que a voltes, per a llevar-se l'enfermetat, tens que prendre't pastilles o qualsevol tipus de medicament per a crear una mena "d'abastiment" dins de la persona, es a dir, que es creuen que ja tenen eixes coses, llavors ja no lis fa falta.
La meva opinió personal:
La meva opinió, es que cadascú, té diferents tipus de defectes, encara que tinguen que anar al metge, per a que lis lleven eixa enfermetat, paga la pena, ja que al menys tenen un problema solucionat.
Jo també en penso que la compra compulsiva és una addicció que es pot superar apartant-se de les tentacions, de les tendes de roba i de tindre molts diners en la mà.
Possibles conseqüències:
Les possibles conseqüències en son, que et quedes sense diners per gastar-te'ls tots en roba, etc. El primer objecte d'addicció, és la roba.
Hi ha voltes que la gent compra quantitats exessives de roba, que realment no necessita, només la compra pel simple plaer d'obtindre una peça que no en tenia, per obtindre un objecte que en un principi no tenia en ment, però veu l'objecte i "s'enamora" d'ell.
Segons molta gent, la compra compulsiva és una enfermetat, perquè tens que anar al psicòleg per a que et lleves eixa "malaltia". La gent es pensa que es una bogería el ser comprador/ora compulsiu/iva, ja que a voltes, per a llevar-se l'enfermetat, tens que prendre't pastilles o qualsevol tipus de medicament per a crear una mena "d'abastiment" dins de la persona, es a dir, que es creuen que ja tenen eixes coses, llavors ja no lis fa falta.
La meva opinió personal:
La meva opinió, es que cadascú, té diferents tipus de defectes, encara que tinguen que anar al metge, per a que lis lleven eixa enfermetat, paga la pena, ja que al menys tenen un problema solucionat.
Jo també en penso que la compra compulsiva és una addicció que es pot superar apartant-se de les tentacions, de les tendes de roba i de tindre molts diners en la mà.
Possibles conseqüències:
Les possibles conseqüències en son, que et quedes sense diners per gastar-te'ls tots en roba, etc. El primer objecte d'addicció, és la roba.
EL DIA DELS REIS MAGS.
En la meva família, el dia dels reixos, es prou ajetreat.
En promer lloc, estem en casa, ma mare, mon pare, mon germà i jo en ma casa. Obrim els regals, ens canviem i ens dirigim cap a casa dels avis materns, allí obrim els regals i més tard, anem cap a casa ma tia, mon tio i les meves cosines. Obrim els regals que ens han fet i esmorsem, normalment estem fins les dotze o poc més, ja que al acabar d'esmorçar, anem a benicàssim i anem a casa dels avis paterns. Allí obrim més regals, els dels iaios i els dels tios i venen els tios i els cosins de la part paterna de la família. Dinem i després, normalment, anem a donar una volteta fins que cau la nit.
Més tard, cadascú se'n va a sa casa.
Mon germà i jo, quasi sempre, ens passem fins les tantes jugant en el que ens han regalat el dia dels reixos la família i els amics.
Espero que us duguen molts regals els reixos! ;-)
En promer lloc, estem en casa, ma mare, mon pare, mon germà i jo en ma casa. Obrim els regals, ens canviem i ens dirigim cap a casa dels avis materns, allí obrim els regals i més tard, anem cap a casa ma tia, mon tio i les meves cosines. Obrim els regals que ens han fet i esmorsem, normalment estem fins les dotze o poc més, ja que al acabar d'esmorçar, anem a benicàssim i anem a casa dels avis paterns. Allí obrim més regals, els dels iaios i els dels tios i venen els tios i els cosins de la part paterna de la família. Dinem i després, normalment, anem a donar una volteta fins que cau la nit.
Més tard, cadascú se'n va a sa casa.
Mon germà i jo, quasi sempre, ens passem fins les tantes jugant en el que ens han regalat el dia dels reixos la família i els amics.
Espero que us duguen molts regals els reixos! ;-)
diumenge, 3 de gener del 2010
Definició de sentiments i virtuds.
Què serà eixe sentiment
que et para el cor
durant un lleu moment?
Et fa perdre la raó,
que et carrega d'il·lusió,
d'alegria i de passió.
Que no et deixa dormir,
que et fa passar la nit
pensant coses precioses.
Que fa que veja una rosa
més bonica i més preciosa
de com jo la veia.
Que fa que veja la lluna
més grandiosa i amb més llum
de la que abans tenia.
Que et fa ser més humà,
més sincer i més germà
de tots els sers vius.
Que fa que senta per dintre
com un lleu escalfred
i el meu cos s'estremisca.
I que al respirar la brisa
note un perfum de roses
i senta coses precioses,
noves i meravelloses,
que abans no havia sentit.
I preguntes de veritat,
allò que sents, què serà?
Això és amor del verdader,
amor del pur i del bo.
Eixe amor que quan arriba
has de saber conservar-lo
i tractar-lo amb passió.
Perquè eixa classe d'amor,
no sol cridar dos voltes
al mateix cor.
I en aquest poema ix la definició dels sentiments i de les virtuds que sentim al veure a la persona que ens estimem, que quan estem junt a la persona que estimem, tot sens fa de color de rosa, no ens importa res del que passa alrededor, només ens importa la persona que estimem. Anem darrere d'ell o de ella, ens agrada, que li hem de fer, no som responsables dels nostres sentiments, però si dels nostres actes.
No som responsables de voler a la persona que volem. No en podem fer res, només deixar que passe. Tots estem relacionats i algún dia tenim que acabar sortint amb algú.
Només podem dir que sortim amb la persona que sortim, que ens agrada o que l'estimem, però per estimar, primerament, eixa persona, ens te que agradar, sinò, des d'un primer moment, no sortiriem amb eixa persona.
Cadascú té diferents virtuds, diferents gustos i diferents identitats, diferents personalitats. Encara que es vullga, mai ens pareixerem a ningú.
que et para el cor
durant un lleu moment?
Et fa perdre la raó,
que et carrega d'il·lusió,
d'alegria i de passió.
Que no et deixa dormir,
que et fa passar la nit
pensant coses precioses.
Que fa que veja una rosa
més bonica i més preciosa
de com jo la veia.
Que fa que veja la lluna
més grandiosa i amb més llum
de la que abans tenia.
Que et fa ser més humà,
més sincer i més germà
de tots els sers vius.
Que fa que senta per dintre
com un lleu escalfred
i el meu cos s'estremisca.
I que al respirar la brisa
note un perfum de roses
i senta coses precioses,
noves i meravelloses,
que abans no havia sentit.
I preguntes de veritat,
allò que sents, què serà?
Això és amor del verdader,
amor del pur i del bo.
Eixe amor que quan arriba
has de saber conservar-lo
i tractar-lo amb passió.
Perquè eixa classe d'amor,
no sol cridar dos voltes
al mateix cor.
I en aquest poema ix la definició dels sentiments i de les virtuds que sentim al veure a la persona que ens estimem, que quan estem junt a la persona que estimem, tot sens fa de color de rosa, no ens importa res del que passa alrededor, només ens importa la persona que estimem. Anem darrere d'ell o de ella, ens agrada, que li hem de fer, no som responsables dels nostres sentiments, però si dels nostres actes.
No som responsables de voler a la persona que volem. No en podem fer res, només deixar que passe. Tots estem relacionats i algún dia tenim que acabar sortint amb algú.
Només podem dir que sortim amb la persona que sortim, que ens agrada o que l'estimem, però per estimar, primerament, eixa persona, ens te que agradar, sinò, des d'un primer moment, no sortiriem amb eixa persona.
Cadascú té diferents virtuds, diferents gustos i diferents identitats, diferents personalitats. Encara que es vullga, mai ens pareixerem a ningú.
La lluna
És l'únic satèl·lit natural de la Terra i l'únic cos del Sistema Solar, que en podem apreciar característiques de la lluna a simple vista o amb senzills instruments.
La lluna reflexa la llum solar de manera diferent segons el lloc on esta situada. Gira alrededor de la Terra i sobre el seu eix en el mateix temps, (27 dies, 7 hores i 43 minuts).Açò dona lloc a que la lluna sempre ens mostre la mateixa cara.
No té atmosfera ni aigua, per això, la seva sueperficie, no es deteriora amb el temos, si no es per l'impacte d'algún meteorit, la Lluna, es considera que és un astre fossilitzat.
El 20 de Juliol de 1969, Neil Armstronf, es va convertir en el primer home que va xafar el sòl de la Lluna, formant part de la misió d'Apollo XI.
Al girar la lluna alrededor de la Terra, la llum del Sol, li pega des de diverses posicions, que es repeteixen en cada volta. Quan il·lumina toda la cara que veiem, s'anomena, lluna plena. Quan no la veiem, diem que es lluna nova. Entre les dos fases, només es veu un tros de lluna, un quartm creixent o menguant.Les primeres civilitzacions, medien el temps, contant les fases de la Lluna, una semana es el que dura cada fase i un mes (aproximadament), tot el cicle.
La lluna reflexa la llum solar de manera diferent segons el lloc on esta situada. Gira alrededor de la Terra i sobre el seu eix en el mateix temps, (27 dies, 7 hores i 43 minuts).Açò dona lloc a que la lluna sempre ens mostre la mateixa cara.
No té atmosfera ni aigua, per això, la seva sueperficie, no es deteriora amb el temos, si no es per l'impacte d'algún meteorit, la Lluna, es considera que és un astre fossilitzat.
El 20 de Juliol de 1969, Neil Armstronf, es va convertir en el primer home que va xafar el sòl de la Lluna, formant part de la misió d'Apollo XI.
Al girar la lluna alrededor de la Terra, la llum del Sol, li pega des de diverses posicions, que es repeteixen en cada volta. Quan il·lumina toda la cara que veiem, s'anomena, lluna plena. Quan no la veiem, diem que es lluna nova. Entre les dos fases, només es veu un tros de lluna, un quartm creixent o menguant.Les primeres civilitzacions, medien el temps, contant les fases de la Lluna, una semana es el que dura cada fase i un mes (aproximadament), tot el cicle.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)