ARTICLE PERIÒDIC --> "EPDE"

LES DROGUES

El tabac, l'alcohol…És a dir, les drogues en general, són algunes substàncies acceptades legalment per l'Estat. Van a comentar el buidatge d'una enquesta que vam passar fa no molt entre els nostres amics i amigues que tenen de 15 a 20 anys.En l'apartat dels xics, la majoria dels enquestats tenien sobre els 16 anys i eren estudiants. Fins ara, hi havia llocs on es podia fumar, però aquest mes ha entrat en vigència una llei que prohibeix fumar en bars, restaurants, discoteques i també han prohibit fumar en llocs propers als xiquets. La majoria dels enquestats van provar el seu primer cigarret als 11 o 12 anys i fumen habitualment. La majoria de xiques ha provat el seu primer cigarret als 13 o14 anys i la majoria fumen habitualment, encara que de vegades el seus pares, o bé no ho saben o bé saben que les seves filles fumen però no els pareix bé. Quan els xics ixen de festa, normalment, cauen en l'hàbit de consumir alcohol, un 64% dels xics beuen alcohol una o dues vegades al mes i només un 77% dels pares d'aquests bevedors habituals ho saben. Quan les xiques ixen de festa, l'alcohol és un altre tema que influeix en la societat, en general les xiques abusen tant bevent com els xics. Les dades no són massa elevades, perquè només un 30% consumeix alcohol habitualment, però l'altre 70% en consumeix cada cap de setmana, o només alguna vegada, en l'anomenat "botelló". En l'apartat de les drogues, una gran part dels adolescents ha provat algun tipus de droga. El que han provat són: els porros, la cocaïna, l'speed i l'èxtasi. A pesar d'haver consumit alguna vegada aqueixos tipus de drogues dures, només un 17% té l'hàbit de consumir porros habitualment
Respecte a les xiques, no solen consumir tantes drogues com els xics; només un 15% consumix alguna droga habitualment i quasi sempre solen ser drogues blanes, principalment marihuana.
Als enquestats, els vam preguntar quines conseqüències pot comportar l'abús de les drogues i ens van contestar que "pèrdua de memòria", "malalties" i fins i tot "la mort". També els demanàvem per què el tabac i les drogues són substàncies acceptades legalment i la majoria dels enquestats van contestar que "perquè donaven diners a l'Estat".
Però la verdadera realitat s'amaga darrere de tot açò, darrere de les festes, les rialles, els amics... i sempre hi busquem la mateixa solució: "tranquils, que jo controle.." o també diem "per un dia que ho faça no hi passa res..." però l'abús de tot açò pot causar danys cerebrals o inclús pot arribar a causar-te la mort.

MANIFESTACIÓ TV3

Ací vos deixe una tira d'imatges i de videos de la manifestació del dia 26, que va començar a les 7 de la vesprada en la Farola, van tallar el tràfic sobre les 19:10 i de ahí van començar els manifestants a demanar que tornaren a emetre TV3. Molts periòdics han coincidit amb el titular:

VIDEO MANIFESTACIÓ
VIDEO VILAWEB
VIDEO VILAWEB 2

RECOMANACIÓ

L'assasinat del doctor Moraleda i El verí del teatre. Aquest llibre està escrit per Rodolf Sirera, és una obra de teatre escrita en un registre col·loquial-estàndard. Amb una gran varietat de personatges i amb tema d'aventures-misteri. Aquest autor en aquest llibre ha tingut la meravellosa capacitat de mantenir al lector en un estatus d'intriga i de suspens durant cada obra en cada escena.

Recomane aquest llibre perquè en la primera obra, en l'assassinat del dr. Moraleda aprens que no et pots fiar de ningú, que encara que no ho veggues, si has fet alguna cosa malament, t'acaben pillant perquè la veritat sempre ix a la llum. D'altra banda, està el verí del teatre, aquesta part és força desconcertant perquè veus com la gent canvia la seva personalitat tant com quan Paris Hilton canvia de vestuari. Les dos obres les encapçalaria en un gènere de tragicomèdia, perquè les dos acaben amb la mort amb algun dels personatges principals.

L'escena que més m'ha agradat ha sigut una de les finals de l'assassinat del doctor Moraleda, quan Rodabalho assassina a tots els companys de l'expedició, ha sigut la que més m'ha agradat perquè és on he estat en més tensió, en la que hi havia més intriga per tot el que podría haver passat.

FOTOGRAFIES

PIQUÉ I SHAKIRA

Aquesta parella segons diuen serà la parella 2011, ja que ha sigut la que més atenció ha captat, han sigut moltes les "pillades" que els han fet els fotògrafs fins que al final Piqué va penjar una foto al twitter i al Facebook, en la foto apareixia el grup d'amics de la parella, entre ells Puyol i la novia de Puyol que han estat en tot moment donant suport a la parella.

Algunes de les pillades van ser sortint d'un hotel, en la pròpia fotografía de l'aniversari i recentment en el cotxe de Piqué donant una volta.

La veritat, m'alegre d'aquesta unió perquè Piqué serà guapo però Shakira també.

Vos deixe una tira de fotografíes per a que pugueu veure les primeres suposicions de que Piqué i Shakira estaven junts, encara no han hagut declaracions de com la parella ha acabat unida, esperem les declaracions i com anava dient, ací vos deixe la tira d'imatges.

Handbol. Cronometradors, anotadors i àrbitres.

L'anotador i el cronometrador

En principi, el cronometrador té la responsabilitat principal de

controlar el temps de joc, time-outs i el temps d'exclusió dels
jugadors exclosos.
L'anotador té la responsabilitat principal de controlar la llista de
jugadors, l'acta del partit, l'entrada de jugadors que arriben
després del començament del partit, i la de jugadors que no estan
autoritzats a participar.
El control del nombre de jugadors i oficials d'equip
a la zona de canvi i la sortida i entrada dels jugadors
reserves, són responsabilitats conjuntes.
Generalment, només el cronometrador estarà autoritzat a
interrompre el joc quan sigui necessari.

Els àrbitres

Cada partit serà dirigit per dos àrbitres amb la mateixa autoritat, i
assistits per un cronometrador i un anotador.
Els àrbitres observaran la conducta dels jugadors i oficials d'equip,
des del moment en què entren en el recinte del partit fins que
ho abandonen.
Els àrbitres són els responsables d'inspeccionar el terreny de joc,
les porteries, i les pilotes abans que comenci el partit i decideixen
que pilotes seran utilitzats.
Els àrbitres també comproven la presència i l'ús per part de
tots dos equips dels uniformes apropiats. Comproven l'acta del
partit i l'equipament dels jugadors.
El sorteig ho efectua un dels àrbitres.
En principi, tota la trobada ho dirigiran els mateixos àrbitres.
És responsabilitat dels àrbitres assegurar que el partit es jugui
d'acord a les regles. Els àrbitres hauran de sancionar qualsevol infracció.
Si un dels àrbitres no pogués finalitzar la trobada, l'altre àrbitre
haurà de continuar la trobada sola.
Si tots dos àrbitres xiulen una infracció i coincideixen sobre l'equip que
haurà de ser sancionat,s'imposarà la més greu de les dues sancions
proposades.

CULTURA I CENSURA

La Cultura és segons el sociòleg Norbert Elias una socialització de les pulsions, ja que l'ésser humà transmet a l'entorn la seva educació i els seus quefers a través d'uns codis que són l'art, la literatura, la música, la poesia.. Aquesta transmissió lliure, que permet una discussió i una interacció d'idees amb l'univers, no obeeix a uns imperatius de supervivència sinó al cultiu i abonament desinteressat d'un sòl infèrtil que no hi hagués produït res per si sol.
Cada grup, cada ètnia, cada país.., té una cultura diferent a la del seu confrontant sense que hi hagi de jutjar aquests coneixements com bàrbars per ser dissímils. Aquesta cultura és un compendi, escriu Antoine de Saint-Exupéry, de creences,de costums. L'etnocentrisme més fort i més destructiu de certes castes empeny els ignorants de la cultura a desprestigiar i castigar el que no se'ls s'assembla ja que tot el que és desigual no té valor i no ha de florir.
La llibertat d'expressió, o llibertat fonamental de la humanitat, garantida per totes les democràcies europees, avala la humanitat del eximit testimoni de les seves opinions i tots els elements que componen la seva cultura, mentre respecti l'albir i la independència dels altres homes no fent apologia del nazisme, del feixisme, de la difamació o de la negació de la religió.
El Consell Europeu, en l'article 10 de la Convenció dels Drets Humans (1950), dictamina que totes les persones tenen el dret de comunicar i rebre idees sense que cap organisme oficial intervingui en aquesta difusió.
El 21 de gener de 1999, la Cort Europea de Drets Humans confirma la llibertat d'expressió per opinions que poguessin impressionar o disgustar amb la finalitat d'afavorir la tolerància i l'obertura de la ment. El control o supressió d'aquesta llibertat és el signe més rellevant dels règims absoluts.
La UNESCO dóna suport a aquestes mesures i afavoreix la difusió de la pluralitat d'opinions. El deure dels països democràtics és, per tant, la de minvar els problemes interns ja que un govern no ha de protegir-se contra la seva població sinó contra el "enemic extern". Quan els estaments oficials es defensen contra el seu poble i li imposen la llei del silenci, no responen a les reivindicacions fonamentals dels individus als quals ha d'oferir tots els mitjans garantits per la UNESCO i la Cort Europea.
La discussió, el debat, beneficien el coneixement i l'acostament de les idees, la transparència és la base dels governs democràtics. La censura institucional de la cultura, de la llibertat d'expressió, és una restricció il legal i dogmàtica de la independència de l'ésser humà.
La intolerància recolza els temes tabús i l'autocensura per por de les represàlies que alguns accepten per aprensió material o per no enfrontar-se contra l'ordre que justifica la seva benestar prosaic. Aquesta censura política, considerada de vegades com a normal per una part de la ciutadania, és l'arma favorita dels poders per conservar els seus dominis adquirits.
El poder dels censuradors acaba com un bumerang ja que es torna en contra d'ells mateixos fent més atractius allò prohibit.
La censura acaba donant publicitat al prohibit i despertant l'interès del públic cap al que el poder va voler ocultar.