Neixen arran de la necessitat de l'home per trobar un aliment lleuger que servís de suport per als seus llargs viatges, una mica petit, lleuger però que a més li produís energia. També està íntimament lligat al descobriment del dolç i sobretot de la mel, els primers dolços, van ser creats amb polpa de fruita, cereals i mel.
Un clàssic entre els caramels és el xiclet.Sorgeix del costum que tenien en l'antiguitat de mastegar coses diferents dels aliments.Mastegant la saba de avet solidificada van descobrir que era una magnífica manera de calmar la set, gràcies a l'excitació que produïa en les glàndules salivals.La gran revolució en la fabricació de la goma de mastegar es va produir quan T.Adams, el 1860, va començar a utilitzar "xiclet" importat del Yucatán o de Belize, com goma base. La nova matèria tenia dues propietats molt importants: major elasticitat i gran capacitat per retenir el sabor, això va permetre que sortissin al mercat xiclets amb sabors diferents (maduixa, regalèssia, menta ,...).
Un altre clàssic són les pastilles Juanola, que compleixen ja cent anys. Van ser creades per un farmacèutic, Manuel Juanola, en una farmàcia del barri de Gràcia de Barcelona, eren unes pastilles romboides que barrejaven regalèssia, mentol i eucaliptus per calmar la tos. Van tenir un èxit increïble, i en poc temps es venien a tot Espanya.
Els caramels Solano són un altre exemple de longevitat en el món dels caramels. Apareixen a la primera meitat del segle XIX, quan a un confiter Logronyés se li va ocórrer fer servir per fer aquests caramels llet de burra, un remei d'abans per als refredats. Celestino Solano, va afegir a la llet un rajolí de cafè i aquest remei va triomfar entre la gent que es refredava de Logronyo.
A que ara teniu ganes de menjar-vos alguna llaminadura?
