Assentar-se, obrir el llibre, llegir, introduir coneixements... Cada vesprada el mateix panorama, i durant les dos setmanes vinents, tinc esment el mateix procediment. Sense eixir quasi per les vesprades i amb ganes d'acabar bé per a tindre un bon estiu. Treball, treball, treball i "relax", aquest es el ideal d'un adolescent en l'època d'exàmens.
Qui ens haguera dit que passar a batxiller seria tan diferent de l'ESO? Sincerament, el panorama que hi ha al meu voltant es similar al de la selectivitat, alumnes amb un fum de llibretes damunt la taula i amb les calculadores a mà per a realitzar els últims càlculs abans de l'examen, hores i hores d'estudi que es veuran recompensades o no amb la nota de l'examen.
I sí, arriba la hora de fer l'examen, tots preocupats però amb ganes d'acabar-lo per a treure'ns-lo de damunt, al començar l'examen, ens mirem set o vuit voltes cadascuna de les preguntes i finalment comencem a escriure.
A voltes, (si no et saps massa de què va la matèria), et fiques nerviós i de sobte mires el rellotge i veus que només queden vint-i-cinc minuts i penses, què he fet jo per a tardar tant i no haver fet res?(...) Llavors mires a la teva dreta o a la teva esquerra i veus que els companys no paren de demanar un fum de fulls per a seguir escrivint, no saps el per què, però quan queden cinc minutets, et venen totes les respostes al cap i comences a escriure com una màquina i acabes l'examen.
Com sempre, quan l'acabes, penses que no has fet tot el que has pogut, però que a la pròxima ho intentaràs fer millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada