Conceptisme i Culteranisme

En el Barroc castellà, es van establir dues tendències, anomenades culteranisme i conceptisme, encara que hi van haver escriptors que no es van poder englobar dins d'aquestes corrents.
La conceptual es preocupa per la forma i la culta a voltes també es preocupa per la forma però bàsicament, es preocupa per com estàn formades les frases o versos, etc.
Aquestes dues corrents trenquen l'equilibri del Renaixentisme, acudint a exageracions i el contrast, intentant provocar la sorpresa del lector.

CULTERANISME

-El màxim representant és Luis de Góngora, el qual busca crear una llengua poètica culta propia.
-Tendeix a la bellesa en les formes i a la armonia en un poema.
-Consegueix gràcies a la el·laboració cuidadosa de la seva llengua.
-Fábula de Polifemo y Galatea, en aquesta fábula es poden observar els trets del culteranisme.

CONCEPTISME

-Representants principals: Francisco de Quevedo i Baltasar Gracián.
-Tendeix a la concició i la densitat expresives, busca l'agudesa i l'ingeni en l'escriptura. Per a això utilitza varies figures retòriques com poden ser: hipèrboles, lipsis, antítesis...